"Una de les òperes més estimades pel públic"
Òpera en quatre actes. Llibret d'Arturo Colautti basat en una obra de teatre d'Eugène Scribe i Gabriel Legouvé. Música de Francesco Cilea. Estrenada el 26 de novembre de 1902 al Teatro Lirico de Milà. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 7 de maig de 1903.
Adriana Lecouvreur, estrenada a Milà el 1902, és la més coneguda i celebrada òpera del compositor verista Francesco Cilea, basada en una comèdia dramàtica francesa d'Eugène Scribe i Ernest Legouvé, estrenada a la Comédie Française amb gran èxit el 1849. Narra la vida d'una famosa actriu d'aquesta institució, personatge històric (1692-1730), considerada la millor intèrpret de Racine i Corneille del seu temps, admirada per Voltaire, que tingué una relació amorosa amb el mariscal Maurici de Saxònia i que morí jove, sembla que enverinada per una rival, la duquessa de Bouillon. Malgrat que el llibret, fet per Arturo Colautti, resulta confús i en certa manera incongruent, l'òpera té un gran atractiu per la finor de la seva invenció melòdica i per l'elegància de l'escriptura orquestral. Té moments molt coneguts i estimats, com l'ària «Io son l'umile ancella» o la seqüència final, que presenta analogies amb les escenes de follia de la tradició lírica italiana. Es tracta d'un paper molt estimat per les sopranos amb forta personalitat dramàtica.
Direcció musical
Maurizio Benini
Direcció d'escena
David McVicar
Escenografia
Charles Edwards
Vestuari
Brigitte Reiffenstuel
Il·luminació
Adam Silverman
Coreografia
Andrew George
Nova coproducció
Gran Teatre del Liceu / Royal Opera House Covent Garden / Wiener Staatsoper / Opéra de Paris / San Francisco Opera
Repartiment
Barbara Frittoli / Daniela Dessì / Micaela Carosi, Dolora Zajick / Marianne Cornetti / Elisabetta Fiorillo, Roberto Alagna / Fabio Armiliatto / Carlo Ventre, Joan Pons / Bruno de Simone i altres.
Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu