Una furtiva lagrima

Rolando Villazón "Furtiva lágrima".

Nemorino és un home enamorat, amb un amor innocent. Un personatge que es mou en el límit de la comèdia i el drama. Un paper que requereix un cantant especial per expressar aquest delicat equilibri.

L'elisir d'amore (Milà, 1832), una de les òperes més estimades de Gaetano Donizetti, significa un progrés en l'evolució de l'opera buffa en aconseguir que els personatges còmics siguin capaços de mostrar també emocions i sentiments. Al món idíl·lic d'un poblet rural, s'expliquen les desventures amoroses --amb final feliç-- de Nemorino, un pagès pobre i tímid, enamorat d'Adina, propietària rica i capriciosa. L'arribada d'un regiment presidit pel fatxenda sergent Belcore i la de Dulcamara, xarlatà embolicador, desencadenen l'acció: Nemorino compra al xarlatà un elixir d'amor per recuperar l'amor d'Adina.

_______________________________________________________________

Òpera en dos actes. Llibret de Felice Romani. Música de Gaetano Donizetti. Estrenada al Teatro della Canobbiana de Milà el 12 de maig de 1832. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 5 de febrer de 1848.


Direcció musical: Daniele Callegari

Direcció d'escena: Mario Gas

Escenografia: Marcelo Grande

Vestuari: Marcelo Grande

Il·luminació: Joaquín Gutiérrez

Producció: Gran Teatre del Liceu

Repartiment: Javier Camarena, Nicole Cabell, Àngel Òdena, Simone Alberghini, Rolando Villazón, Aleksandra Kurzak, Joan Martín-Royo, Ambrogio Maestri, Cristina Obregón i altres.

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu